LLEGENDA DEL GENERALIFE

Un  rei moro tenia un fill anomenat Ahmed Al Kamel o conegut com el perfecte. Els astròlegs van predir que seria un príncep excel·lent però que l’amor li portaria grans riscos. No obstant, si aconseguia superar-los podria arribar a l’edat adulta i els perills desapareixerien. Per això, el rei el va educar sense veure mai cap dona ni escoltés la paraula amor. Per a això, va construir el Generalife on va ser destinat al seu fill sota la custodia de Eben Bonabben, un savi d’Aràbia.

Tots els esforços del savi van ser envà, ja que Ahmed al complir els 20 anys va començar a deixar de banda l’àlgebra i interessar-se per la poesia i la música que li parlaven al cor.

Eben Bonabben es va preocupar tant que el va tancar en la torre més alta del Generalife. Allà va ensenyar-li l’idioma dels animals i Ahmed es va interessar tant que els seus millors amics van començar a ser aquests mateixos. Però, el príncep finalment es va cansar que empre fossin els mateixos animals i els va deixar de banda.

De sobte, un dia va escoltar un cançó que tractava de l’amor provinent dels jardins i Ahmed es va pregunta què seria allò que anomenaven amor. Així, li va preguntar al savi que es va preocupar molt. Aquest només va respondre que ignorés tot allò ja que era un gran perill.

Un dia, va entrar un ocell a la seva cambra. El va intentar alimentar però el petit animal no volia. Així, el príncep li va preguntar per quina raó i l’animal va respondre que perquè tenia problemes amb la seva companya de l’amor. En sentir això el príncep li va preguntar què era l’amor i l’animal li va explicar.

El príncep es va enfadar tant que li va demanar explicacions al savi. Aquest, li va explicar la profecia dels astròlegs.

Un dia, passejant, el príncep es va trobar amb l’ocell. Aquest li va dir que havia vist una princesa que era la indicada per Ahmed. Així, el jove va enviar una carta d’amor a la princesa dient que voldria anar a buscar-la però que això era impossible. L ‘ocell va ser l’encarregat de portar la carta. Però l’ocell va tornar on era Ahmed amb una fletxa clavada.

Va ser per això que Ahmed va decidir escapar en busca de la princesa. Va arribar a la població i cadascú li va donar una informació diferent d’on podia ser la princesa. Fins que va trobar un animal que li va dir que ella era filla del rei cristià de Toledo. Així el príncep li va demanar ajuda per tal d’aconseguir-la.

Van arribar a Toledo i el príncep va enviar l’ocell amb un missatge: que Ahmed era allà per portar-la amb ell. La princesa va respondre que havien de convocar un torneig i si el príncep guanyava marxaria amb ell. Però Ahmed no sabia lluitar. Així, va recórrer a una armadura i unes armes que estaven encantades per poder vèncer a qualsevol adversari. Però, van dir-li que no podria competir perquè era musulmà. Ahmed es va enfadar tant que va atacar a tothom i després va marxar corrents. Ja no sabia com recuperar la princesa. A més, un animal li va dir a Ahmed que havia vist com la princesa es desmaiava i era portada a la seva habitació. La princesa estava malalta i qui trobes la cura es podria casar amb ella.

Ahben  es va disfressar com un vagabund  i va dir que la cura per ala princesa era la música. Quan va començar a tocar tothom va riure d’ell però aprofità i cantà els versos de la carta que li havia enviat. Així, la princesa es va adonar que era ell i va millorar. A més pel seu miracle li van regalar el tresor més preuat que tenien, una catifa voladora.

Ahben i la princesa van pujar a la catifa i quan van ser a punt de marxar Ahben va admetre la seva veritable identitat. Davant això, el rei va reunir un poderós exèrcit però va evitar la batalla quan va rebre la noticia que Ahben ja era sultà i la princesa la seva esposa. A més a més ella era fidel a la seva religió i tot va acabar feliçment.