Dintre de la història de la pròpia Alhambra es poden trobar situacions que es troben entre el mite i la realitat. A continuació podreu descobrir-ne una, que justifica per què podem observar que algunes de les torres, inclosa la torre de l’aigua, es troben danyades. El mite explica el següent:
Les tropes napoleòniques havien construït una fortificació al voltant de
l'Alhambra. Amb l'avanç de les forces espanyoles, els francesos van executar el
protocol habitual en les seves retirades: desmantellar i deixar inservibles les
seves estructures de defensa amb explosius.
La ciutat de Granada va patir les conseqüències més doloroses de la invasió
francesa. En la seva retirada forçosa, el mariscal francès Jean de Dieu Soult
va ordenar volar pels aires les fortificacions de l'Alhambra de Granada. Entre
el mite i la realitat, les torres del recinte van ser explotant una rere
l'altra fins que, el cap d'Invàlids José García va obstaculitzar el fil de
pólvora amb el seu propi cos. La seva actuació va evitar una pèrdua històrica,
no així les moltes que va patir el patrimoni cultural espanyol durant aquella
guerra.
En ocupar el seu càrrec de comandant militar de Granada, Horace Sebastiani
va quedar admirat per la riquesa de l'herència musulmana que embriagava la
ciutat. En aquest moment l'Alhambra es trobava abandonada i plena de runa, pel
que va ser necessària una profunda restauració. Els francesos van reparar els
sostres, van repoblar els jardins i estanys i van recuperar el flux d'aigua a
les fonts. Per la seva banda, el Rei imposat per l'emperador Napoleó, Josep
Bonaparte, va ser el primer a dotar l'Alhambra d'un pressupost fix per a la
seva conservació i restauració. D'una manera o altra, la vigilància dels
recintes de l'Alhambra va ser encomanada al Cos d'Invàlids, concretament es van
encarregar de la cura dels boscos, parcs i jardins. Quan va ser dissolt el Cos
d'Invàlids, la tasca va anar passant de pares a fills fins a 1996. María
Victoria Carrasco, esposa de l'últim vigilant de l'Alhambra, ha quedat en els
arxius com l'última habitant del recinte monumental de l'Alhambra.
No se sap si aquest
fet és totalment cert però intenta explicar per què no estan perfectament
destruïdes les torres que trobem dintre del monument. No obstant, la tradició
oral ha canviat i transformat molt aquest mite però totes diuen que José García
va morir com un heroi protegint el monument.
