LLEGENDA DE LES DUES ESTÀTUES DISCRETES

Hi ha una llegenda anomenada La leyenda de las dos estatuas discretas que fa que la torre de Comares sigui de vital importància. La llegenda diu així:

Fa ja molt temps hi havia un home anomenat Lope Sánchez. Aquest, tenia una filla molt bonica i simpàtica.

La nit de San Joan tota la població va pujar a la muntanya del Sol per celebrar. Tothom estava molt content, fins i tot Lope, que no deixava la guitarra a terra en tota l’estona. Mentre, la seva filla Sanchica ballava i jugava amb les seves amigues. Va ser en aquest moment quan Sanchica va trobar unes runes d’un castell moro i una escultura de fusta que consistia en una petita ma tancada amb un dels dits aixafat contra els altres. Molt alegre va ensenyar-li a tothom què havia trobat.  Alguns deien que l’havia de deixar ja que podia ser maligne i d’altres que l’havia de guardar perquè li donaria molta sort. Vaser en aquest moment en el qual va aparèixer un home que havia estat  soldat en Àfrica i després d’examinar l’escultura va determinar que era una figura en contra del mal ull i que la protegiria d’allò que fos dolent. Així, Sanchica es va lligar la figura al coll amb una cinta com si fos un amulet.

A partir d’això una anciana va començar a explicar una història en la que explicava que hi havia un palau soterrani a l’interior de la muntanya on es trobaven. Va dir que era en aquell palau on Boabdil i la seva cort vivien.

Sanchica al escoltar tot això va decidir anar a veure la zona en la que es deia que era el palau. Però, només va trobar un pou. La nena va llençar una pedra al pou i va estar na estoa sense sonar fins que va caure a l’aigua i tot va quedar en silenci.  El silenci, però, no va durar molt de sobte es va començar a escoltar un soroll semblant al de gent batallant amb armes. Sanchica va marxar però al arribar on eren els seus pares no hi havia ningú. Tots havien marxat.

De sobte, la campana d’una torre va començar a sonar i va aparèixer un gran exercit entre els qual Sanchica va poder diferenciar a Boabdil i a una dona preciosa amb una corona.

Sanchica els volia seguir però va descobrir una entrada al costat de la torre. Va entrar per un passadís i va arribar a una gran sala construïda al centre de la muntanya. Assegut, hi havia un moro adormit i una dona molt bonica i Sanchica va recordar la llegenda de la porta de la justícia detallada anteriorment

La dama en veure a la noia va preguntar-li si era la nit de San Joan i Sanchica va respondre que si. Davant d’això la dama va demanar que toqués el seu amulet i quan la nena ho va fer van pujar a la superfície. A canvi, la dona va fer-li un tour per l’Alhambra. Van arribar al pati de lleons. Allà era Boabdil amb els seus súbdits.

Al apropar-se a la torre de Comares va veure a cada costat de la porta una estàtua en forma de nimfa. La dama va explicar-li que aquelles estàtues vigilaven un tresor d’un rei moro.

Després Sanchica va tornar i sortir de l’Alhambra i es va dirigir a casa. Va explicar què havia succeït però ningú l’escoltava fins que Lope va començar a creure-li. Així, Lope va anar a la Torre de Comares i va obrir un forat a la paret i va trobar dos gerros plens de monedes d’or, que va poder treure gràcies a l’amulet de la seva filla.

Així, van tornar a casa. Però, ara tenien una nova preocupació: amagar la seva riquesa a tots els veïns. A més, la dona de Lope no podia suportar aquesta càrrega i va rebre consol espiritual. Va ser quan va decidir donar meitat del seu tresor a l’església. Lope es va enfadar molt va decidir marxar a Málaga amb la seva família i el tresor per tal d’evitar l’església i les seves manipulacions.