El més
particular d’aquesta àrea arqueològica és la llegenda que l’envolta. Aquesta
diu així: cap a finals del segle XV van
haver nombroses lluites per guanyar el poder. A més a més era un moment de
decadència , ja que el regne estava superpoblat per part dels cristians i els
musulmans procedents de territoris perduts. Dintre d’aquesta superpoblació, el
clan de los Abencerrajes era un dels clans més importants que hi havia en
aquell moment. Eren guerrers provinents del nord d’Àfrica i havien tingut
moltes confrontacions contra els cristians. Aquest clan es deia que tenia una
gran relació amb alguns sultans nazarís. Aquest tipus de relació va permetre
que finalment obtinguessin el seu propi palau dintre de l’Alhambra, el palau de
los Abencerrajes.
L’any 1444 Mohamed
“el coix” va destronar al seu oncle i va arribar a transformar-se en sultà de
granada. Des d’aquest moment va dedicar-se a buscar a tots els seus enemics, un
d’ells el clan de los Abencerrajes, que cada cop tenia més poder i intentar
eliminar la seva presència.
Així el mateix clan
va decidir refugiar-se en la fortalesa que tenien a Montefrío, ja que encara no
tenien el poder suficient com per poder lluitar contra una figura com la de
Mohammed “el coix” i van contactar amb un antic enemic del sultà per intentar
derrotar-lo: el rei Joan II de Castilla.
Aquest contacte va
provocar que obtinguessin la falta de poder i per tant, fossin capaços de
participar en la lluita. Així, van atacar a Mohamed i finalment el 1453 el
sultà va declarar que deixaria el poder ja que no volia continuar
lluitant.
El dia en que era
l’abdicació, el clan va ser invitat per tal de veure-la personalment. Un cop a
l’interior, el clan va ser immobilitzat i emmordassat per la guàrdia del sultà
sense poder-se defensar i van ser torturats sense poder-se protegir dels atacs
i sense preveure aquell atac sobtat.
Finalment
van ser portats a una pila en el centre de la sala del palau on van ser
degollats un a un.
Des
d’aquest moment en l’Alhambra es va crear una sala anomenada sala de los
Abencerrajes per recordar aquest episodi i fer homenatge a la família de la
qual es parla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario